És un autèntic taller d'una farga que va tancar les seves portes de manera definitiva l'any 1978, després de més de tres segles en actiu. La visita permet observar dos martinets, les trompes que caracteritzen la farga catalana, la roda hidràulica, etc, i conèixer el procés mitjançant el qual la mena es converteix en ferro apte per a ser treballat

De tots és sabut que el treball del ferro és molt antic, aquest s'aconsegueix a partir del mineral que s'extreu de les mines, la mena, que posat a altes temperatures es pot treballar, o bé per foneria o bé per forja. Les instal·lacions primer les anomenaren fàbriques, després fàbregues i, finalment, el nom de fargues, i no va ser fins l'edat mitja que les van impulsar al nostre país. A partir d'aleshores, varem ser dels principals productors metal·lúrgics universals. Així que la tècnica catalana d'obtenció de ferro i acer de baix contingut en carboni, d'alta qualitat es va popularitzar tant que l'anomenaren ‘mètode català’, ‘the Catalan process’, ‘fragua o fiorja a la catalana’, ‘forge à la catalane’... i el varen    adoptar    arreu,    fins    i    tot    a    les    Amèriques    de    mans    dels    nous    colons.

Entre el segle X fins ben bé el segle XIX, va esser l'època de producció de la metal·lúrgia catalana, construint eines bàsiques per la societat, sobretot la pagesia, l'exèrcit i la construcció: claus, eines del camp, ferradures del cavall, eixos de carros, armes, armadures, xarneres, panys, claus, reixes, portes ferrades per protegir-les del deteriorament, etc. La zona de producció per excel·lència era a banda i banda del Pirineu, la zona del Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Conflent, el Capcir, el Vallespir..(zones boscoses i amb rius, matèria bàsica per fer funcionar aquestes fargues, cosa que malauradament també       portava a desforestacions de grans dimensions)

Tal era la producció, que ser ferrer era molt ben vist, i a poc a poc es varen formar especialistes. Aparegueren  els  ganiveters,  claveters,  ferradors,  escopeters,  calderers,  daguers,  canoners, rellotgers, llanterners, especialitats que conduïren a alguns a la formació concreta artística de la forja.