L’entramat urbà del centre històric està organitzat urbanísticament per adaptar les construccions als diferents desnivells i terrasses que caracteritzen aquesta zona de la ciutat. Al segle X el Pla d’Almatà queda saturat i la ciutat es veu obligada a créixer cap a la falda del castell. En aquesta zona es construeixen les cases nobles de la ciutat andalusina, les quals, amb la conquesta, seran ocupades pels nous pobladors i amb el temps conformaran l’actual centre històric. 

Els eixos neuràlgics del centre històric són els carrers d’Avall, Major, Sant Jaume, Pintor Borràs, Torrent, plaça Sant Salvador i plaça del Pou. Alguns d’aquests espais tenen una llarga trajectòria com a espais comercials. De fet, els porxos existents en aquests carrers i places evidencien el seu passat com a espais d’intercanvi comercial i de tallers d’artesania.