El Camp Nou acull els partits de futbol del primer equip del club des de 1957. El nou estadi del Barça va substituir l’antic camp de Les Corts, que tot i que tenia una capacitat per a 48.000 espectadors (després de diverses ampliacions) va quedar-se petit amb la gran expectació que va aixecar l'equip que encapçalava el crac hongarès Ladislau Kubala. 

Els arquitectes Francesc Mitjans Miró i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García Barbón) van dissenyar l’estadi, que es va construir entre 1955 i 1957 a base de formigó i ferro. 

Tot i que inicialment el seu nom era Estadi del FC Barcelona, a nivell popular ràpidament es va rebatejar com a 'Camp Nou', ja que l'estadi substituïa l'antic camp de Les Corts. A la temporada 2000/2001, es va oficialitzar el nom de Camp Nou després d'una consulta popular, a través de correu, entre els socis de l'entitat. De les 29.102 respostes que es van remetre al club, un total de 19.861 (el 68.25%) van apostar per Camp Nou enlloc d'Estadi del FC Barcelona.

L'estadi té una alçada màxima de 48 metres i una superficie de 55.000 metres quadrats (250 metres de longitud i 220 d’amplada). Seguint la normativa de la UEFA, el terreny de joc fa 105 metres x 68 metres.

Amb una capacitat de 99.354 persones, actualment és l’estadi més gran de tot Europa. La capacitat de l'estadi, però, ha patit diversos canvis, degut a les diferents ampliacions que s'hi han fet. Inicialment, al 1957 hi cavien 93.053 espectadors, xifra que va arribar fins als 120.000 l'any 1982, coincidint amb la celebració del Mundial de futbol. Posteriorment, en aplicació de la normativa que obligava a eliminar les localitats dempeus, l'aforament es va situar, a finals dels anys 90, a la ratlla dels 99.000 espectadors. Durant la temporada 1998-99, la UEFA va reconèixer els serveis i la funcionalitat del Camp Nou i el va classificar com a estadi “cinc estrelles”. En tot l’Estat espanyol, només hi ha quatre estadis més que les tinguin: l’Estadi Olímpic Lluís Companys, també a Barcelona, l’Estadi Olímpic de la Cartuja, a Sevilla, l’Estadi Vicente Calderón, a Madrid i l’Estadi Santiago Bernabeu, també a Madrid.

Entre les instal·lacions i dependències que hi ha a l'interior de l’estadi destaquen una petita capella al costat dels vestidors, les llotges, la sala VIP, la sala de premsa, diversos platós de televisió, les cabines de premsa, les oficines de serveis tècnics, el Centre de Medicina Esportiva, la Unitat de Control Operatiu (UCO), el local de l’agrupació d’antics jugadors, el museu del FC Barcelona i dependències de diversos departaments del club.